L'ESBARZER (LA ZARZA)
%20Nava.JPG)
L'esbarzer (nom tècnic: Rubus ulmifolius) és un arbust perennifoli de la familia de les rosàcies que pot arribar als 2 m d'alçada. Les tiges estan cobertes de forts agullons i s'estenen pel terra.
Les fulles són compostes, dividides en 3-5 folíols amb el marge dentat. Per sobre són de color verd apagat i per sota són blanquinoses.
Viu a les vores dels camins i és originària d'Europa.
Floreix durant els mesos de març a juliol. Les flors són blanques o rosades. Tenen 5 sèpals, 5 pètals i molts estams.
El fruit (móra) està format per molts petits fruits rodons que contenen una llavor al seu interior. Primer és de color vermell i va canviant al negre a mesura que madura. La móra s'aprofita per menjar i també se'n fan melmelades i confitures.
Parlant de reproducció es multiplica perquè treu noves tiges subterrànies que s'escampen per les proximitats de la planta.
És un arbust que es troba bé en llocs ben il·luminats i amb proximitat d'aigua. Es considerada una planta que invadeix els terrenys de cultiu o de pastura. Costa de fer-la desaparèixer ja que rebrota fàcilment.
EL CARD (EL CARDO)
.JPG)
El card marià (nom tècnic: Silybum marianum), també conegut com a card lleter, card tacat o card garrofer, és una planta anual de la família de les asteràcies, originària de la conca mediterrània on és força abundant, sobretot en la seva versió no comestible, i on esdevé una autèntica plaga per als conreus i sembrats gràcies a la seva ràpida propagació i, encara més difícil, extinció.
Aquesta planta herbàcia és anual o biennal, passat aquest temps s’asseca i mor. La seva alçada habitual oscil·la entre els 70 i els 200 centímetres i presenta un aspecte robust i poc ramificat. Les seves arrels es caracteritzen per comptar amb una arrel principal i d’altres secundàries no gaire fortes ja que en tractar-se d’una planta anual no té temps de formar una estructura molt desenvolupada ni molt profunda. Tot i això, les arrels són vitals en l’erradicació de la seva presència, ja que es solen reproduir a partir de les arrels que han quedat soterrades quan només se n’han retirat les tiges.
La tija del card és una tija erecta de la qual en surten les fulles en diferents nivells i distribuïts en roseta; aquestes fulles són brillants amb marges espinosos i de color verd fosc, compten amb alguns pèls als marges i als nervis i a la seva superfície hi solen aparèixer unes taques blanques que segueixen els nervis i que donen a la fulla un aspecte esquitxat.
La volatibilitat d’aquestes llavors fan que els cards colonitzin fàcilment qualsevol conreu, sobretot si tenim present que una sola planta de card marià pot produir fins a 2.000 llavors i que cada una d’aquestes llavors pot romandre viable fins a set anys en contacte amb el sòl.
EL SAHUC (EL SAHÚCO)
El saüc (nom tècnic: Sumbucus Nigra), també conegut com a bon arbre a les nostres terres, és un arbre de caràcter arbustiu de la familia de les adoxaceae, de tronc curt i força ramificat. De fulla caduca, té un creixement ràpid i vigorós. Els brots de l’any són flexibles i vigorosos i van lignificant de mica en mica. Pot arribar a viure fins a cent anys i arribar fins als sis metres d’alçada, excepcionalment més i tot. El Saüc viu des del nivell del mar fins als mil metres. Agraeix terres humides, fèrtils i ombrívoles com ara riberes dels rius o valls profundes; així i tot la seva rusticitat li permet adaptar-se a tota mena de sols com ara els calcaris, pedregosos, runes o fins i tot esquerdes.
El saüc és un arbre d’una vitalitat extraordinària, després de tallat o cremat es tornarà a desenvolupar en poc temps gràcies a un sistema radicular molt desenvolupat i al seu creixement explosiu. El Saüc dóna salut a terres amb excés de matèria orgànica i massa humides accelerant els processos de descomposició i bombant aigua a l’atmosfera. És per aquesta raó que una pila de compost que descansi a la seva ombra madurarà ràpidament.
El Saüc floreix a l’abril i les flors es cullen al maig. Fresques es poden consumir bullides, val a dir però que simplement arrebossades i fregides són un entrant deliciós. Si les volem assecar ho hem de fer a l’ombra i en lloc ventilat a fi que conservin el seu color blanc crema, una mica més esgrogueït que quan són fresques. En infusió al 2% són un excel·lent sudorífic i calmant de la tos. Aquesta mateixa infusió serveix per a netejar els ulls. Glopejada desinflama les genives i fent gargarismes ajuda a combatre les angines. Les fulles es cullen en els brots de l’any també al maig. Són també sudorífiques en infusió a l’1%.
Els fruits es cullen a finals d’estiu, quan ja són ben madurs. Contenen sucres, àcids orgànics i vitamines A i C entre d’altres components. Es poden aixafar i extraient les llavors consumir el suc fresc o cuinat amb sucre i canyella. El conegut rob de Saüc es prepara amb una lliure d’aquest suc i dues lliures de mel coent-lo fins a aconseguir una consistència de xarop i colant-lo després. Aquestes són algunes de les virtuts del saüc, n’hi ha més, i aquest és, en definitiva el saüc, el bon arbre que abans acompanyava sovint les cases de pagès on li tenien gran estima i davant el qual diu un refrany alemany és menester treure’s el barret.
L'ALZINA (LA ENCINA)
L'alzina (nom tècnic: Quercus ilex) és un arbre de la família de les fagàcies. Altres noms comuns amb els quals es coneix a l'alzina són alzinar, carrasca, xàfec o xàfec. És un arbre perennifoli nadiu de la regió mediterrània de talla mitjana, encara que pot aparèixer en forma arbustiva, condicionat per les característiques pluviomètriques o pel terreny on es trobi. A més curiosament l'alzina està considerada com l'arbre nacional d'Espanya.
A Espanya principalment se solen trobar a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, part de Castella-la Manxa i part de la Regió de Múrcia, entre d'altres. Les comunitats autònomes de Castella i Lleó i Catalunya són les que tenen més segons un estudi publicat per la revista “Nature” sobre el nombre total d'arbres del planeta. Curiosament també és probable trobar alzines a les Illes Balears i a les Illes Canàries, encara que en menor quantitat.
La fulla de l'alzina és una part fonamental de l'arbre en el context dels arbres. És coneguda per la seva forma ovalada i les vores dentades, que li atorguen un aspecte característic.
L'alzina és un arbre mitjà que pot arribar a fer 25 metres en condicions òptimes de cultiu. L'alzina es particularitza per ser un arbre que porta una copa gegant que fa molta ombra.
El fruit de l'alzina és la gla (la bellota), que a més serveix d'aliment per als porcs que pasturen per la devesa.
T
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada